Homeopatia
El terme Homeopatia fa referència tant al mètode terapèutic que utilitza medicaments homeopàtics com, en general, als mateixos medicaments homeopàtics.
L’homeopatia consisteix a tractar amb un medicament amb dosis mínimes, seguint el principi de semblança. A més, considera a la persona com un tot en la manera individual d’expressar-se en l’àmbit físic i psíquic.
Homeopatia ve de “homoios” que vol dir semblants. Hipòcrates, el pare de la medicina occidental, ja va dir que les malalties podien tractar-se amb medicaments que fossin capaços de produir símptomes semblants als que volem curar (Similia similibus curentur).
Els medicaments homeopàtics, sobretot en tractaments crònics, es prescriuen segons una anàlisi minuciosa i individualitzada que realitza el metge homeòpata al pacient. Per tant, una observació en què el facultatiu especialitzat en Homeopatia estudia al malalt, les seves circumstàncies, a més de la forma d’emmalaltir i viure la malaltia, sense limitar-se a la patologia o als símptomes que pateix.
En conclusió, el medicament homeopàtic, prescrit amb els criteris anteriors, estimula la reacció de l’organisme a fi i efecte de restablir l’equilibri. És a dir, és el que anomenem salut.
L’homeopatia va ser fundada pel metge alemany Samuel Hahnemann (1755-1843), a la fi del segle XVIII i principis de XIX. Va ser afinat de forma important i popularitzat pel metge estatunidenc James Tyler Kent.
