93 843 19 07
663 040 675
dl.-dv.: 8h-22h
caps setm. i festius: 9h-22h

L’ús adequat dels antibiòtics

L’ús adequat dels antibiòtics

El descobriment de la penicil·lina el 1929 per Alexander Fleming i el seu posterior ús com a medicament, a principi dels anys quaranta, va suposar un gran avanç terapèutic en el tractament de les malalties infeccioses, però no un pas definitiu en el seu control. Actualment, l’ús generalitzat d’antibiòtics ha posat de manifest que, entre altres factors, un ús no adequat comporta sovint una manca d’efectivitat important, així com un augment de les resistències. Quan s’utilitzen antibiòtics s’ha de tenir en compte que aquests són actius sobre infeccions produïdes per bacteris, però no sobre d’altres com la grip i els refredats que estan produïts per virus, casos en què són totalment inactius.

També cal tenir en compte que cada antibiòtic actua de manera específica sobre uns tipus de bacteris, però no contra tots. Això es pot llegir als prospectes dels medicaments, definit com a espectre d’acció de l’antibiòtic, o als resultats de les anàlisis, definit com a sensibilitat (que és la capacitat d’un antibiòtic per destruir un bacteri concret).

Els bacteris causants de malalties es reprodueixen de forma molt ràpida, i davant la presència d’un medi ambient no apte per al seu desenvolupament, tenen la capacitat d’adaptar-se a les noves situacions, modificant l’estructura a les noves generacions. Això té importància atès que, davant tractaments inadequats o administrats de manera incorrecta, tenen la capacitat de fer-se resistents al medicament, és a dir, adquireixen habilitats per no ser sensibles a la capacitat de l’antibiòtic i fan que aquest deixi de ser actiu.

Així doncs, automedicar-se amb antibiòtics pot no ser tan bona idea com semblava al principi i, de fet, no ho és gairebé mai.

L’ús d’un antibiòtic davant de qualsevol malaltia infecciosa, i en particular davant de les infeccions respiratòries que apareixen en períodes hivernals, s’ha de fer sempre sota prescripció mèdica, i la seva sol·licitud i dispensació a les farmàcies no estan justificades si no hi ha un coneixement previ d’aquest ús per part d’un metge.

També s’ha de tenir en compte que, una vegada prescrit, és molt important seguir les recomanacions, tant sobre la durada del tractament (que mai s’ha de deixar a mig fer encara que hi hagi una millora) com sobre les dosis i pautes que cal seguir (entenent com a pauta quantes vegades s’ha de prendre el medicament al dia i cada quantes hores).

Consells:

  • No s’automediqui amb antibiòtics encara que pensi que reconeix la seva malaltia; els antibiòtics sempre els ha de prescriure un metge.
  • Abans de començar el tractament, asseguri’s de conèixer quants dies l’ha de prendre, quina és la dosi i quantes vegades al dia l’ha de prendre.
  • Davant de qualsevol dubte, manca d’informació o reacció no esperada associada al seu tractament, consulti el seu metge o farmacèutic.

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua, navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, premi l'enllaç per a més informació.

ACCEPTAR
Aviso de cookies