93 843 19 07
663 040 675
dl.-dv.: 8h-22h
caps setm. i festius: 9h-22h

La cel·lulitis

La cel·lulitis

La cel·lulitis

Es calcula que en té el 95% de la població femenina, incloent-hi les que mantenen un pes correcte i fins les considerades primes.

De fet, la cel·lulitis no pot desaparèixer del tot, però sí que es pot fer disminuir i fer canviar l’aspecte de les zones afectades.

La prevenció és la principal eina per combatre-la, però si ja n’hi ha el primer que cal és constància.

Què és?

La cel·lulitis significa “inflamació del teixit muscular”, i per això es diu que la cel·lulitis és el resultat del canvi del teixit conjuntiu produït per l’acumulació d’aigua, greix i toxines.

Es relaciona directament amb problemes circulatoris. Una mala circulació provoca retenció de líquids, dificultant així l’oxigenació de les cèl·lules grasses (adipòcits). Una mala oxigenació fa que les toxines s’acumulin, que els greixos dilatin els adipòcits i que els teixits perdin elasticitat.

Quan apareix?

La cel·lulitis no apareix de cop, sinó que es va produint al llarg dels anys. Quan es sol començar a manifestar és a partir de la pubertat.

Generalment apareix com a resultat de moments en els quals es produeixen importants alteracions hormonals en el cos de la dona. Aquests moments es poden resumir en:

  • pubertat
  • embaràs
  • ingesta d’anticonceptius orals
  • menopausa

La cel·lulitis no té una relació directa amb el pes i, per tant no s’ha de confondre amb l’obesitat.

Factors que predisposen
Sexe
Generalment, la cel·lulitis s’associa a les dones. Es produeix progressivament a causa dels efectes de diversos factors que aïllats o combinats acaben canviant l’aspecte de determinades parts del cos.
Hereditaris
Algunes ètnies semblen més predisposades a desenvolupar sobrecàrregues localitzades. Per exemple, la cel·lulitis és més freqüent entre les dones llatines que entre les nòrdiques. Si la teva mare té cel·lulitis, és molt probable que tu en tinguis.
Endocrino-hormonals
L’hipotiroïdisme, les disfuncions d’hipòfisi, l’hiperfol·liculisme i les disfuncions ovàriques en són causa. Una excessiva secreció d’estrògens (fol·liculina) que no es contraresti amb la secreció suficient de progesterona pot afavorir la retenció d’aigua i augmentar la viscositat.
Estrès i trastorns neurovegetatius
L’hiperemotivitat, els trastorns afectius o sentimentals i els conflictes familiars o laborals, creen un desequilibri neurovegetatiu que dificulta la circulació perifèrica i l’eliminació d’aigua i detritus. L’estrès, a través de l’adrenalina, afavoreix l’emmagatzematge de greixos.
Insuficiència circulatòria
La insuficiència venosa i un mal estat dels capil·lars produeixen una irrigació insuficient. La cel·lulitis de les zones superiors s’associa normalment amb un alentiment de la circulació venosa de retorn, mentre que la cel·lulitis de les zones inferiors sempre està relacionada amb trastorns circulatoris més greus.
Trastorns digestius
L’assimilació insuficient de nutrients i els trastorns hepàtics redueixen l’eliminació de detritus i produeixen restrenyiment. El restrenyiment crònic, problemes de fetge i ronyó, el consum d’alcohol i tabac … poden formar productes tòxics pel nostre organisme que quan s’acumulen ajuden a accentuar la cel·lulitis.
Alimentaris
Dur una dieta desequilibrada i consumir més energia de la que necessita l’organisme afavoreix la síntesi i l’emmagatzematge de greixos. Consumir aliments precuinats, o molt sucre, sal, cafeïna i alcohol també posa les coses fàcils a la cel·lulitis.
Posturals
Posar l’esquena massa dreta, estar molta estona dret, trepitjar molt fort, entre altres coses, contribueixen a accentuar la insuficiència circulatòria. Una dona amb una curvatura lumbar excessiva tindrà cel·lulitis a les zones altes, mentre que una dona amb peus plans, la tindrà a les zones baixes.
Estil de vida
La falta d’exercici, portar una vida sedentària, el cansament, la falta d’hores de son, dur roba molt ajustada, dur talons molt alts, fumar i fer banys massa calents dificulten la circulació del retorn venós.

El tabac té un efecte vasoconstrictor sobre els capil·lars sanguinis i redueix la irrigació dels teixits perifèrics.

Localització

Alguns llocs on s’origina cel·lulitis són:

  • cervicals: pot ser deguda a un problema postural
  • abdomen: originada a partir de problemes digestius o hepàtics, restrenyiment i gasos intestinals
  • natges i zona renal: a causa de problemes posturals i per falta de to muscular a l’esquena i pelvis
  • cuixes i malucs: per problemes circulatoris i renals
  • part interna dels genolls: l’origen pot ser una deformació dels peus
  • turmells: és una evidència clara d’un mal drenatge i d’una tendència a retenir líquids
Tipus segons consistència
Edematosa
És d’aparença precoç (durant la pubertat generalment). Les cuixes i les natges perden les formes arrodonides.
Dura
La pell és compacta, difícil de pessigar. Els nòduls es marquen sense necessitat de pressionar, les ondulacions no canvien amb el moviment i pot ser dolorosa al tacte. Apareix a dones joves en bon estat general. Si es pessiga apareix la pell de taronja.
Tova o flàccida
Els teixits superficials tenen poca consistència. Es fàcil de pessigar, tova i de tacte esponjós. Forma bosses que varien en canviar de postura. No acostuma a ser dolorosa.
Tractament

Ara que hem vist que no totes les cel·lulitis són iguals, que cadascuna té un origen i una solució, cal entendre que hi hagi diferents tractaments.

  • Si el problema és de retenció de líquids, el millor és un drenatge limfàtic.
  • Si es tracta d’un problema de circulació, s’han d’evitar els banys d’aigua calenta, cal fer exercici i alimentar els músculs amb proteïnes i glúcids lents.
  • Per a les superficials, el més indicat és el tractament tòpic.
  • Si és rebel, profunda, potser caldrà avaluar una intervenció quirúrgica.

Per tant, podem distingir els següents tipus de tractaments:

Mèdics
  • Mesoteràpia: consisteix a aplicar injeccions intramusculars amb substàncies que tenen principis lipolítics. Ajuden a reactivar la circulació, a desfer el teixit conjuntiu i a eliminar els excessos de greix i líquid.
  • Ultrasons: s’apliquen ultrasons de baixa intensitat per trencar els nòduls.
  • Liposucció: consisteix en l’aspiració del greix a través d’una cànula que s’introdueix externament.
  • Altres: làser, iontoforesi, electroteràpia.
Tòpics
  • Talassoteràpia: consisteix en banys i dutxes que permeten administrar elements minerals (iode, sofre, calci i magnesi) que el cos pot absorbir a través de la pell si es manté a la mateixa temperatura del cos (37º).
  • Massatges: el massatge és fonamental en la lluita contra la cel·lulitis. El drenatge limfàtic manual agilita el sistema limfàtic. Per a una eficàcia total cal combinar-lo amb un massatge rodat que descongestiona els teixits, mobilitza els greixos i millora la tonicitat.
  • Aplicació de cremes anticel·lulítiques: són els tractaments més còmodes, fàcils i econòmics. Exigeixen molta constància.

Per augmentar l’eficàcia de qualsevol tractament, és molt important fer exercici per tal de millorar la circulació, la tonicitat de la pell i mobilitzar els greixos.

Recordar
  • La cel·lulitis no s’ha de confondre amb l’obesitat. Perdre pes no significa que desaparegui.
  • Les cures per aprimar-se no curen la cel·lulitis.
  • Tot i així, cal vigilar l’alimentació i no oblidar-se de beure un mínim de dos litres d’aigua al dia.
  • Els tractaments anticel·lulítics acostumen a ser lents.
  • El massatge és molt útil.
  • S’ha de tractar durant tot l’any, no només dos mesos abans d’anar a la platja.

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua, navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, premi l'enllaç per a més informació.

ACCEPTAR
Aviso de cookies